header

Notícies

Divendres, 16 febrer 2018 12:49

"La poesia", de Marc Granell, poema del Dia Mundial de la Poesia 2018

"La posia" de Marc Granell és el poema del Dia Mundial de la Poesia 2018. Es pot consultar tota la informació referent al Dia Mundial de la Poesia en aquest enllaç http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia.

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a L'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà.

Marc Granell (València, 1953). Poeta i traductor, fou un dels fundadors de la revista literària Cairell (1979-1981), que emmarcà els primers passos de la generació poètica dels anys 70 a València. Des de l’obtenció del Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre (1976) per Llarg camí llarg, ha compaginat la poesia, per a adults i infants i joves, amb la dedicació professional a la traducció i l’activitat com a editor i promotor d’activitats literàries. Després de ser guardonat amb el Premi Ausiàs March (1979), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1991, 1992 i 2016), el Samaruc de l’Associació de Bibliotecaris Valencians (2010) i el Joan Roís de Corella a la trajectòria literària (2017), ha aplegat el conjunt de la seva obra a Poesia completa (1976-2016). Ha estat traduït al portuguès, l’italià, el gallec i el castellà.

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.

Llegit 1303 vegades Darrera modificació el Dijous, 03 maig 2018 14:12

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar