header

Dilluns, 30 novembre 2015 10:57

Lletres en Viu. Gisela Pou a Sant Pere de Ribes

Escrit per 

LLETRES EN VIU. Gisela Pou parla de El silenci de les vinyes a la Biblioteca de Sant Pere de Ribes (Garraf)

20 de novembre de 2015

 

    "Tornar al Penedés sempre és un plaer i arribar fins a Sant Pere de Ribes, al Garraf, a la biblioteca Manuel de Pedrolo, m'ha permès contemplar un  paisatge de vinyes amb els pàmpols daurats a punt de caure. Realment, un bonic regal de tardor.

   La Laia Bertran, la bibliotecària, m'ha acompanyat fins a la sala on faríem la sessió. M'esperava una colla de cadires posades en rotllana i, en el centre, una tauleta amb unes quantes ampolles de vi per l'ocasió. Parlaríem de El silenci de les vinyes amb una copa de vi  dels cellers Vega de Ribes i Puig Batet.

    El club de lectura de la biblioteca té una quinzena de participants —la majoria són dones amb un únic membre masculí— i una conductora de luxe, la Sílvia Romero, escriptora de nombroses novel·les i guanyadora del XVè Premi el lector de l'Odissea amb la novel·la El Plagi.

   Ha estat una trobada força especial. La Sílvia ha disposat que fossin el mateixos clubaires els qui exposessin, un per un,  allò que pensaven de la novel·la. Per  trencar el gel he començat jo mateixa fent una breu presentació de les motivacions que m'havien empès a escriure El silenci de les vinyes: Del com i el perquè de la protagonista, de l'estructura de la novel·la —sempre oberta però amb una direcció concreta—, de la importància de plantejar un tema per centrar l'argument... A continuació, l'anar i venir de preguntes i respostes, ens ha permès parlar no tan sols de l'Aurora Brucart, la protagonista, que sense cap mena de dubtes ha estat el personatge més analitzat, sinó també de la força de les imatges que ajuden a suggerir sense explicitar, de la tensió dramàtica —imprescindible per fer enganxar al lector— i del fet que han de ser els personatges els qui facin avançar l'argument, al cap i a la fi, una novel·la no és altra cosa que un món ple de personatges imaginaris que esdevenen reals en les pàgines del llibre. Hem fet una ràpida mirada dels punts de gir de les diferents línees argumentals i la majoria ha coincidit  a  definir  la protagonista com una dona autoritària i controladora víctima d'ella mateixa. No obstant, hi ha hagut diferència d'opinions. Els clubaires han tingut un interés especial pel ventall de personatges secundaris com són: el Magí, el fill petit de l'Aurora amb una discapaciat intel·lectual que dóna un toc tendre i ple de poesia;  el nonagenari Genís Montferrer, amb qui compartim la saviesa de la terra, i la sempre estimada Anneta, personatge secundari que arriba al cor dels lectors i fa de contrapunt al caràcter contundent i segur de l'Aurora. Ens hem aturat una bona estona a parlar del Rai Brucart, personatge que va néixer d'una necessitat argumental i que a mesura que escrivia va anar agafant volada. Entre tots hem fet un repàs de la força de les imatges, la dificultat d'imbricar argument i documentació i els he explicat de quina manera es va gestar la imatge del punt final de la història: La catàrsi d'una Aurora derrotada enfrontant-se a ella mateixa.

    Vull remarcar que les clubaires han mostrat una gran habilitat en disseccionar la novel·la, una excel·lent capacitat d'anàlisi i una evident sensibilitat per captar l'essència de la novel·la. Sense cap mena de dubte, el i les clubaires de la Biblioteca de Sant Pere de Ribes són brillants crítics literaris.

    Hi ha hagut un parell de moments especialment entranyables que m'agradaria destacar. El primer ha estat quan una de les senyores —que tot i parlar un català perfecte  era evident que no era la seva llengua materna— ha confessat que era la primera novel·la en català que llegia tota sencera  i d'una tirada, la veritat és que m'he emocionat. Què més puc desitjar! I, per acabar-ho d'arrodonir, una altra clubaire ha dit que ella ja havia llegit per compte pròpia la novel·la feia força temps, però que quan li van proposar al club de lectura de tornar-hi, no ho va dubtar i que en la segona lectura encara ha gaudit més que en la primera.

   Un cop més, trobar-me cara a cara amb els lectors és completar el cercle de l'ofici d'escriure. Parlar amb el lector i adonar-me que la història els ha atrapat em fa sentir la mateixa emoció que  tenir un gran aplaudiment. Ser escriptor no és únicament crear històries que esdevenen realitats de ficció,  ser escriptor és badar una mica la porta perquè el lector es qüestioni sobre el món i sobre la vida. Poder participar en clubs de lectura és tot un privilegi. Moltes, moltes gràcies, de debò!"

Gisela Pou

Llegit 769 vegades Darrera modificació el Dilluns, 30 novembre 2015 11:22

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera