header

Dijous, 10 desembre 2015 09:35

Blanca Busquets. Dos clubs de lectura

Escrit per 

2015. DOS CLUBS DE LECTURA

Fa uns dies, a Àvila, responent a una curiosa pregunta sobre com afectava el “problema catalán” (?) a la meva literatura, vaig dir que el problema era meu i dels que escrivíem en català, o sigui en una llengua prestigiosa però menystinguda, que costa molt de defensar i que té molts menys lectors potencials que els que mai pugui tenir el castellà. Que sí, que és un autèntic problema.

Doncs bé, d’això te n’oblides als clubs de lectura. I ara, després de voltar tot un any per diverses biblioteques catalanes, com que no puc parlar de totes les que m’han acollit, m’han atès, m’han escoltat i, (sobretot!) m’han llegit tan intensament, en recupero dues a manera de resum que serveixi d’homenatge a tota la resta. Una, de lluny de casa, i una altra de molt a prop: la Margarida de Montferrat, de Balaguer, i la Biblioteca Municipal de Manlleu.

Balaguer per a mi és lluny, a una bona estona amb cotxe. Però els clubs de lectura arreu de Catalunya tenen una cosa molt bona i és que et permeten, ves per on, descobrir indrets que no coneixies o que coneixies poc. El paisatge de la Noguera i l’atractiu de la seva capital em van robar el cor. Però el que de debò em va fer entendre que estava vivint una experiència única va ser trobar-me amb els lectors de la meva obra, com sempre, però aquesta vegada, a més, formant part d’un decorat de luxe, consistent en un violí, un faristol amb partitures i, de fons, el concert per a dos violins de Bach. I és que parlàvem de La casa del silenci, que té aquesta peça com a punt de partida i gairebé diria que de moto perpetuo a tota la novel·la.

Va ser un plaer. El club de lectura, ben conduit, ben plantejat, i ben farcit de gent (n’hi havia molta) era dels que fa goig, dels que et fan somriure per dins i per fora. Jo vaig riure força i em va semblar que els lectors també. I, a més, vam poder aprofundir una mica en els missatges seriosos que amaga la novel·la i que donen per dir-hi de tot.

Vaig sortir amb el sol que es ponia clavat al retrovisor... Gràcies, Balaguer. Tot un luxe.

Manlleu és molt a prop per a mi. Al capdavall, és Osona. És un dels pobles “sospitosos” de ser el que retrata la novel·la Paraules a mitges (els altres són Roda de Ter i Torelló). Jugar a Manlleu és jugar a casa i això es va notar el dia de novembre que hi vaig anar. En una sala plena de gom a gom, amb una bibliotecària encantadora, una conductora de club que sabia molt bé el que es feia i un munt de gent que no sé d’on sortien (cada vegada n’hi havia més), amb els lectors manlleuencs vam parlar de coses que ens toquen de prop, que entenem ells i jo, coses que diem en la mateixa “llengua”. Coses d’Osona, coses de dintre la boira, coses de sobre la boira... I un ambient com el que només es pot crear al voltant d’un llibre.

Vaig sortir pensant que sempre queda un tros d’Osona per descobrir... un tros que sempre sorprèn, com aquest magnífic club, tan literari, tan sòlid, tan pròxim. Gràcies, Manlleu, i fins ara mateix.

Balaguer i Manlleu són dues mostres del que ha estat per a mi un any de clubs de lectura. Voltar Catalunya així és una autèntica delícia. Gràcies a totes les biblioteques,a tots els lectors, i gràcies també a la Institució de les Lletres Catalanes. Així, realment, el “problema catalán” no ho és tant.

Blanca Busquets

blancabusquets balaguer foto1 2015 opt

Blanca Busquets a la Biblioteca de Balaguer

Llegit 850 vegades Darrera modificació el Divendres, 11 desembre 2015 12:37

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera