header

Dilluns, 11 gener 2016 14:18

Care Santos i els clubs de lectura

Escrit per 

SENYORES QUE DISCUTEIXEN

Per què m’agraden tant els Clubs de Lectura

El que més m’agrada dels clubs de lectura són les senyores que discuteixen. M’adono que he escrit “senyores” amb una mica massa d’alegria, perquè de vegades també trobo senyors que discuteixen. Però les més guerreres, inconformistes, enraonadores, o directament les més bel·ligerats són elles, les senyores. No en podria fer un retrat robot, perquè n’hi ha de moltes menes. De la meva edat —una dècada per sobre d’aquell nel mezzo del cammin di nostra vita de Dant—, fins els vuitanta ben portats. Generacions diferents amb diferents maneres de veure el món. Inclòs el món si fa no fa de ficció que treu el nas en una novel·la.

Les senyores discuteixen per allò que fan els personatges. Algunes n’estan molt i molt enfadades. El protagonista no s’hauria d’haver atrevit a prendre certa decisió. No s’hauria d’haver casat, per exemple. És un pocavergonya, troben, perquè certes coses no es fan ni tenen excusa possible. Algunes li voldrien donar ordres: Ha de deixar la seva dona, ha de parar de ser un bala perduda, ha de pensar què vol a la vida... N’hi ha que el renyarien si el trobéssin pel carrer: Aquesta noia no ha pensat en els seus fills, mentre feia tot això?

Per descomptat, a la mateixa reunió hi sol haver persones que opinen justament el contrari, i ho defensen amb les seves pròpies argumentacions: Està clar que hi ha pensat, no és pas ruca! O bé: Doncs jo trobo que aquest home no fa per la dona que té, ja ho devia saber ell, que portaria banyes.

Algunes s’escandalitzen lleugerament. Alguns em miren a mi aclucant els ulls, a veure què en penso, què dic, com si el meu paper en tot plegat fos el de l’àrbitre. Com si jo hagués de donar la solució, la resposta correcta. O potser calmar el debat.

Per sort, en això de la Literatura, no hi ha respostes correctes. Per sort, jo que sempre vaig odiar les Matemàtiques, en això 2 i 2 fan sempre 5 o 6 o coses encara més impensables. De vegades 1 + 1 fa zero. Per sort, hi ha gent al món que troba gust en discutir què fan o deixen de fer unes persones que no existeixen ni ho han fet mai al món real.

Tots ells saben, però, que la ficció és l’únic lloc on es pot dir la veritat. Tots entenen, també, que els éssers de ficció són miralls, i que quan els jutgem en realitat ens estem jutjant a nosaltres mateixos. Tots pensen que parlar de com som, de com són els altres a través nostre, és una manera d’entendre de què va la vida. I de fet, per això llegim, oi? Per mirar d’entendre això tan difícil que tant costa d’entendre. La gent que sovinteja les reunions de lectors ho sap més bé que ningú.

Per tot plegat, m’agraden les senyores que discuteixen als clubs de lectura, que expressen la seva opinió, que la contrasten i la defensen amb passió. M’agraden els clubs de lectura perquè m’hi trobo gent que és com jo, pequè normalment se celebren en biblioteques, i enlloc em sento més a casa com en una biblioteca. Perquè estan dirigits per persones que creuen en els llibres com en una fe, una filosofia. I perquè mentre veig i escolto discutir aquesta gent amb qui comparteixo tant, vaig rumiant que exactament això és el que vull fer en el proper llibre: inventar personatges que generin discussions, com més acalorades, millor. I tornar per veure’ls discutir, per escoltar-los amb passió. Tornar sempre a aquests llocs on s’és tan immensament feliç.

Care Santos 

Llegit 671 vegades

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera