header

Dilluns, 04 abril 2016 14:48

El cafè de la Granota i la selectivitat

Escrit per 

Jesús Moncada volia ser pintor i va aconseguir presentar algunes exposicions dels seus dibuixos i pintures. Nascut a Mequinensa el 1941, va fer els seus estudis primaris amb el mestre del poble. Per estalviar-li l’escola de capellans de Lleida, els pares el van portar a estudiar el batxillerat d’intern a l’escola que la família Labordeta-Subías tenia a Saragossa, inspirada en els corrents de la Institución Libre de Enseñanza. Allà va aprendre el valor de la llibertat i de les Belles Arts. Encara a Saragossa va estudiar la carrera de Magisteri i hi va fer el servei militar. Mentrestant, arribava a Mequinensa la notícia del projecte del futur pantà que faria desaparèixer el poble engolit per les aigües.

Els pocs anys que va exercir de mestre li van fer descobrir un món hostil i una societat molt tancada i retrògrada. Jesús Moncada no hi va encaixar i va decidir marxar a pintar a Barcelona. Els seus quadres mostren sovint uns personatges i un món rural a cavall de l’expressionisme i l’abstracció. Acabaria fent d’il·lustrador d’enciclopèdies a l’editorial Montaner y Simón, al costat de l’escriptor Pere Calders. Aquest el va animar a escriure i a fer-ho en la seva llengua materna, en la variant occidental de la Mequinensa dels seus anys d’infantesa, reproduint el parlar de les persones que havia escoltat i conegut a la botiga dels seus pares.

A Mequinensa, mentrestant, a la dècada dels seixanta començaven les obres del pantà. Les famílies havien d’abandonar les seves cases de pedra de tota la vida i es traslladaven a la vila nova que naixia més amunt, amb uns carrers quadriculats i unes cases totes idèntiques, en uns carrers que havien perdut els noms tradicionals i ara s’identificaven amb una lletra de l’alfabet. El trànsit fluvial dels llaguts del riu Ebre també desapareixia per sempre i les cases s’enrunaven a mesura que en marxaven els seus estadants. Cada vegada que tornava al poble, Jesús Moncada era testimoni fidel dels canvis i els buits que s’havien produït. L’intent de preservar la vida i les persones de la Mequinensa dels anys quaranta decantaran definitivament el nostre personatge cap a la literatura i publicarà el seu primer recull de narracions amb quaranta anys Històries de la mà esquerra i altres narracions. A partir d’ara es guanyarà la vida amb l’escriptura d’obra pròpia i les traduccions.

El cafè de la Granota és el seu segon recull de narracions i anuncia la novel·la posterior, Camí de sirga, que el convertirà en un dels escriptors de literatura catalana més traduït. L’argument de les seves obres se li imposava cada vegada que tornava a la Mequinensa natal. Els miners i els llaguters que omplien els carrers i els cafès de la vila havien marxat per sempre, les dones ja no rentaven la roba al riu, i el camp de futbol ja no estava a tocar de l’aiguabarreig del Segre i de l’Ebre.

A la trobada del club de lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, de Torredembarra, del 31 de març de 2016 dedicada a El cafè de la Granota, la directora Ana Merino va aconseguir ajuntar els lectors habituals del club de lectura amb els estudiants de batxillerat que enguany llegeixen aquest llibre. Les persones més grans hi han reconegut el món i el parlar dels pescadors i pagesos de la seva infantesa. Els joves d’ara, que veuen El cafè de la Granota com una prova de la selectivitat, hi endevinen un món rural que ja no han conegut ni és el seu. Ara estan acostumats a una narrativa molt més lineal i tenen dificultat per entendre els finals oberts o la multiplicitat de veus narratives pròpies de les modes literàries del segle passat. Tots coincideixen, això sí, en el particular sentit de l’humor de Jesús Moncada a l’hora de presentar els seus personatges, i en la bondat de les seves paraules.

torredembarra moncada

Llegit 769 vegades Darrera modificació el Dilluns, 02 maig 2016 13:29

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera