header

Dimarts, 28 juny 2016 11:23

Najat el Hachmi protagonitza la trobada del club de lectura d'Arenys de Mar

Escrit per 

Najat el Hachmi ens explica la seva trobada amb el club de lectura de la biblioteca d'Arenys de Mar dedicada a la seva novel·la La filla estrangera.

Visita a Arenys

Que et convidin a un club de lectura a Sinera no és qualsevol cosa. Per alguna estranya raó pensava que ja hi havia anat a Arenys, però no, aquest era el primer cop. Hi vaig parlar del meu darrer llibre, La filla estrangera. Podria ser una població qualsevol, aquesta, però gràcies a Espriu és impossible trepitjar un lloc així i no recordar, com si fos memòria pròpia, els paisatges descrits a les seves obres. Sí, d’acord, Sinera no és exactament Arenys, però és que hi vaig anar just havent rellegit Laia i no podia evitar pensar-hi. Cert, a Laia no s’hi esmenta Sinera i podria tractar-se d’un lloc qualsevol de la costa, però a mi les lectures em segueixen condicionant la mirada. Estic gairebé convençuda que Sinera sí que era, ho ha de ser, el lloc on passava aquell conte que no puc oblidar mai de “La Tereseta que baixava les escales”.

A banda de ser un indret tant literari per la mitificació que en va fer l’escriptor, he descobert que hi ha un altre motiu per refermar el lligam entre Arenys de Mar i la literatura. El club de lectura de la seva biblioteca, la P. Fidel Fita, és dels més antics de Catalunya. Es va crear, m’explica Mercè Cussó, directora que enguany es jubila després de quaranta anys de fer de bibliotecària, el 1996. Llavors no era tan habitual que la gent es reunís per parlar d’allò que llegien, per comentar l’experiència lectora. En els darrers temps els clubs de lectura han esdevingut un fenomen digne d’estudi. Se’n fan a biblioteques, llibreries, associacions de barri, centres cívics i fins i tot a empreses. Com s’explica aquest èxit? D’una banda, la tasca de llegir és, com la d’escriure, molt solitària i a vegades ens proporciona unes vivències tan importants, un sacseig vital tan intens, que busquem de seguida compartir-les amb altres. És clar que un autor o un llibre també poden provocar-nos tota la indignació del món, no desperta només sentiments positius la lectura, i per això també van bé les trobades de lectors, per canalitzar l’enuig. Jo per sort em vaig trobar un ambient ben acollidor a Arenys. Com sempre, vam parlar de molts temes, alguns estretament lligats a la novel.la, d’altres més tangencials. Les relacions mare-filla, el desarrelament, la gestió de les pertinences, la llengua, la immigració i un llarg etcètera. No va deixar de sortir, com en altres clubs, dues qüestions que sempre desperten passions: el gairebé únic personatge masculí, que sol generar un rebuig visceral i el final, que aquí no desvetllaré. Començo a estar avesada al fet que els meus finals generin debat i és un luxe rebre de primera mà les diferents lectures que se’n fan. Els clubs de lectura en ells mateixos són un autèntic privilegi per als autors. És un lloc on comprovem de primera mà que ens han llegit, no que ens han comprat o ens han elogiat o defenestrat sense saber ni de què va allò que hem escrit. Que segueixin ben vius per molts anys. Per cert que a Arenys tenen una nova modalitat que pot ser tot un èxit a exportar: de tant en tant fan viatges a llocs que surten als llibres que han llegit. I no excursions a Folgueroles o l’Escala, no. Quan els vaig deixar em van dir que se n’anaven a Estocolm.

Najat el Hachmi

 

Llegit 1155 vegades Darrera modificació el Divendres, 16 setembre 2016 10:12

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera