header

Dilluns, 29 maig 2017 09:18

PROGRAMA LlETRES EN VIU. Gisela Pou. Biblioteca Josep M. López Picó de Vallirana."EL SILENCI DE LES VINYES" Destacats

Escrit per 

  Programa de LLetres en Viu. 24 de maig de 2017. 

L'anada a Vallirana ha estat un retrobament amb la Rosa Vendrell, actualment, encarregada de dinamitzar el club de Lectura de la biblioteca Josep M. López Picó  de Vallirana. Vaig conèixer la Rosa l'any 2012, quan em va proposar presentar El silenci de les vinyes a les caves Eudald Massana, a Sant Pau d'Ordal. L'acte va ser una magnífica passejada entre vinyes mentre es llegien fragments de la novel·la. L'entusiasme i energia de la Rosa no té límits i aquella presentació ha estat, de llarg, la més especial de totes les que he fet. 

   El club de lectura de Vallirana té uns vint i tants participants i la Rosa és la responsable de conduir-lo. La Llumi Ramos s'acaba d'estrenar com a bibliotecària a Vallirana i, tot i que només fa pocs dies que ocupa  el càrrec, ella també s'havia llegit la novel·la.

   Abans de començar la xerrada ha aparegut la Maria, una nena de Sant Feliu de Llobregat que volia que li signés un dels meus llibres infantils: La Sara Pegues i la Fastigosa. La Maria només té vuit anys, però ja és una gran lectora i una fan de La Sara Pegues. Comprovar que els infants s'entusiasmen amb la lectura és un símptoma de l'estat de bona salut de l'hàbit lector. A la xerrada també ha vingut la Montse, una noia que va participar en la passejada de les caves Massana  fa cinc anys i que, tot i no pertany al club de lectura, quan s'ha assabentat que hi havia aquest acte, ha volgut participar-hi. Amb tot plegat, no podia estar millor acompanyada!

    Després de donar la benvinguda a tothom i presentar-me, la Rosa ha escampat damunt la taula tot d'elements de la vinya. D'aquesta manera, amb un ambient molt propici, he iniciat la xerrada-col·loqui exposant el com i el perquè d'aquesta novel·la, el fil conductor de la història, el procés de documentació, la importància de les imatges, el creixement dels personatges, el tractament del cava i la terra com a elements vertebradors de la història i, també, totes les "joies" que em vaig anar trobant pel camí mentre escrivia la història. Després de vint-i-cinc minuts de parlar hem iniciat el col·loqui amb una ronda de preguntes i respostes al voltant de la novel·la.

    Un cop la novel·la ha estat editada, l'autor en perd el rastre i aquestes trobades permeten comprovar que la novel·la està més viva que mai. Ha estat una gran satisfacció rebre les lloances dels lectors i és estimulant comprovar com  els personatges de ficció es converteixen en éssers de debò que  formen part de les seves vides.

   Al final de la xerrada, la Rosa ens ha obsequiat amb una cançó de Lola Casas: La verema és a punt del llibre Poemes i Cançons de les quatre estacions. Un final ben rodó!

   Cal agrair, un cop més, al Programa de LLetres en Viu de la Institució de les Lletres Catalanes que faci possible aquests encontres amb els lectors. El fet que escriptors i lectors tinguin l'oportunitat de parlar és tancar el cercle del procés creatiu. Un gran plaer!

@GISELA POU

Llegit 56 vegades Darrera modificació el Dilluns, 29 maig 2017 16:31

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera