header

Divendres, 19 desembre 2014 11:42

Sílvia Soler a Riudoms. Gairebé un conte de Nadal

Escrit per 

El Club de Lectura de la Biblioteca Antoni Gaudí de Riudoms és l’últim que faig aquest 2014. Confio que l’any vinent n’hi hagi molts més perquè es tracta d’una de les activitats més gratificants que es deriven de l’ofici d’escriure.

A Riudoms m’espera l’Elisabet, una bibliotecària jove i simpàtica que m’explica que aquest club de lectura té el costum d’acompanyar la conversa amb cafè i avellanes. Avui, com que som tan a prop de Nadal, hi ha afegit torró de xocolata.

A l’entorn d’una taula hi ha una vintena o més de persones, la majoria dones –com sempre- que m’observen amb curiositat. A la meva dreta, un senyor em comenta que és una llàstima que hagi arribat a Riudoms de fosc, perquè he de saber que estic visitant un dels pobles més bonics de la comarca i, probablement, del món. Una senyora hi afegeix, per si se m’havia escapat la dada, que és el poble de Gaudí. Encara que no ho hagués sabut, diverses senyals m’ho han indicat entrant al poble en cotxe.

La bibliotecària fa una breu presentació i la conversa s’anima immediatament. No cal trencar el gel perquè el cafè ha escalfat l’ambient i els participants del club es prenen la paraula els uns als altres per comentar diversos aspectes de L’estiu que comença, contraposar opinions, elaborar teories i preguntar-me detalls del procés creatiu.

Al cap d’una estona, la bibliotecària dóna la paraula a la Sara. Sento una veueta que parla de la protagonista de la novel.la engabiada en un matrimoni que ja no l’interessa només per protegir les seves filles i de com, malgrat el deteriorament de la relació de parella, aquesta dona encara sap reconèixer en el seu marit l’home del qual es va enamorar i per això no es decideix a deixar-lo. Em quedo estupefacta en sentir un comentari tan ben elaborat de la veu d’una nena que sembla joveníssima. La Sara –vermella com un tomàquet i una mica tremolosa- em confirma que només té...onze anys!!

En acabar la sessió, signo diversos exemplars i, finalment, la Sara em diu que, com que ha llegit el llibre de la biblioteca, li agradaria que li signés un autògraf. La sola paraula em fa envermellir però la veig tan il.lusionada que li escric quatre ratlles felicitant-la per ser tan bona lectora. Ella agafa el paper doblegat sense dir res, dibuixant un gran somriure. La bibliotecària em regala una ampolla d’oli i un parell de bosses d’avellanes.

M’acomiado de tothom i, quan ja sóc fora de la biblioteca, protegint-me amb l’abric del vent gelat de Riudoms –mestral, m’han dit-, s’obren darrere meu les portes de l’edifici i, en girar-me, la Sara es llença literalment als meus braços per fer-me una abraçada que recordaré durant molt de temps. Ha llegit la dedicatòria.

De tornada cap a casa, en la foscor de l’autopista, torno a agrair per enèsima vegada la possibilitat d’acostar-me als lectors.

Sílvia Soler , desembre 2014  

Llegit 2921 vegades Darrera modificació el Dimarts, 20 gener 2015 12:46

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera