header

Dimecres, 25 març 2015 12:24

Lletres en Viu - Blanca Busquets parla amb els seus lectors de l'Arboç

Escrit per 

Lletres en Viu. Blanca Busquets ens fa la crònica de la seva trobada amb el club de lectura de l'Arboç

El club de lectura de la biblioteca de l’Arboç el modera el seu bibliotecari, Blai Rovirosa. Segons em va explicar ell mateix, la municipal de l’Arboç és l’única biblioteca de Catalunya que té dos bibliotecaris-homes treballant-hi. Això no deixa de ser ben original en un país on d’un tant per cent elevadíssim de biblioteques se n’ocupen dones. Sigui com sigui, no és aquesta l’única cosa que causa sorpresa en aquest club de lectura: D’entrada, en Blai dissenya un punt de llibre que és més que un punt, perquè fa també de prospecte, on es pot trobar informació de l’autor que visita la biblioteca. En aquest cas, em vaig veure jo retratada, és clar, en el sentit literal (també hi havia fotos) i en un text que resumia la meva biografia amb diversos enllaços. 

També hi havia una altra cosa sorprenent i era el nombre d’homes: no recordo si eren cinc, sis o set… per a un grup d’unes vint persones. Això, en un món que sembla exclusiu de dones va ser un agradable cop d’efecte. Potser hi té a veure amb el fet que els dos bibliotecaris també siguin homes. En qualsevol cas, l’enhorabona! Els escriptors que correm per aquests mons de Déu de les biblioteques catalanes sabem que aquest percentatge no s’estila.
Però el més curiós del club de lectura de l’Arboç va ser el berenar. Al club, cada mes berenen. I porten pastes, pastissos fets a casa, diverses begudes, te… Quan vaig exclamar “Caram!”, em van explicar que havien tret la idea del club del llibre La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, d'Annie Barrows i Mary Ann Shaffer, on feien pastissos de pela de patata perquè eren a la guerra i no tenien res més. Adoro aquest llibre, així que se’m van ficar de seguida a la butxaca. I només faltava que estiguessin tan interessats en el que jo explicava, i que em demanessin tantes coses sobre La nevada del cucut, sobre la meva terra, Cantonigròs i el Collsacabra, que és, fet i fet, on s’esdevé l’acció del llibre. Vam tenir una xerrada que espero que els agradés tant com a mi em va agradar. M’hi vaig sentir a gust del tot. Això sí: en un moment determinat, vaig deixar de parlar i vaig incitar-los a preguntar… per poder menjar un tros d’aquell exquisit pastís casolà que estava a punt d’acabar-se! Bé, i també perquè volia saber què pensaven, què sentien, què els inspirava la meva novel·la. Em vaig emportar cap a casa una caixa sencera de pensaments de l’Arboç. Moltes gràcies!
 
blancabusquets arboc3 opt blancabusquets arboc4 opt
 
 
Llegit 1144 vegades Darrera modificació el Dijous, 26 març 2015 10:38

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera