header

Dilluns, 06 juliol 2015 13:19

Lletres en Viu. Gisela Pou a Montbrió del Camp

Escrit per 

Aquesta és la crònica de la trobada de Gisela Pou amb el club de lectura de Montbrió del Camp que ens fa arribar la pròpia autora:

   'Després de conduir cent quaranta quilòmetres, arribo a Montbrió del Camp  mitja hora abans de començar la sessió. El poble és a pocs quilómetres de Cambrils, té al voltant de tres mil habitants i una intensa vida cultural.'

   'La biblioteca és en el segon pis del Centre Cultural, situat davant per davant del museu del vi. Em reben la Mercè, la Montse -la conductora del club de lectura de Montbrió i bibliotecària de la biblioteca de Reus- i també la regidora de cultura, que es disculpa per no poder-se quedar ja que té el primer ple de la nova legislatura. La regidora m'explica que malgrat el daltabaix econòmic, les entitats del poble mantenen viva la cultura amb actes autogestionats pels mateixos veïns i em detalla unes quantes inciciatives. Fa goig adonar-se que sovint la manca de recursos aguditza l'enginy.'

   'Els assistents a la trobada són puntualíssimes, tot dones, com acostuma a passar. La Montse em presenta i quan em toca el torn  els exposo el com i el perquè de la novel·la, els entrebancs a l'hora d'escriure, la feina de documentar-me sobre el tema del cava, la dificultat de  dosificar la informació, els camins que cal recórrer per trobar la veu narrativa, les anades i vingudes de la història, els diferents girs dels personatges -sempre polièdrics i amb mil capes per convertir-los en persones de debò-,  els mecanismes per fer atractiva la trama, les imatges com a recurs narratiu, i el fonamental per qualsevol novel·la: la tesi que exposa i que resta subjacent dessota l'argument que serveix de vehicle.'

    'Les senyores es mostren molt participatives. Si bé la xerrada va començar com una mena de conferència i durant uns quaranta minuts sóc jo qui parla; a poc a poc el meu  monòleg es va convertir  en un  animat diàleg. Algunes em diuen que es van llegir la novel·la en mollt poc temps, d'altres que l'han rellegida per acabar d'assaborir-la, i totes tenen ganes d'expressar allò que en pensen.'

    'Aviat farà quatre anys que  El silenci de les vinyes va sortir al carrer i tinc la impressió que la novel·la continua completament vigent. No hi ha res que em faci més feliç que poder  compartir amb els clubs de lectura el guadi per la literatura. Diuen que publicar un llibre és com tenir un fill; afegiria que comprovar que el llibre ha estat llegit i que les històries que tu expliques ja pertanyen al públic et fa la impressió que el fill  s'ha fet gran i té vida pròpia. Puc afirmar que hores d'ara El silenci de les vinyes funciona de forma autònoma.'

     'Al final de la xerrada, moltes expressen les ganes de llegir la meva darrere novel·la: La Veu invisible. M'adono que a poc a poc, i  gràcies al boca orella, sense campanyes publicitàries, i amb no massa recolzament mediàtic, les novel·les van fent el seu camí; què més puc demanar?'

  'Acabem amb una copa de cava que ens ofereix la Mercè i abans de marxar em regalen el llibre titulat: Fructuós Canonge Francesh  d'enllustrador a prestigitador, un Montbrionec nascut a principis del segle XIX que va ser un reconegut mag. Sense cap mena de dubte, un personatge digne de convertir-se en el protagonista d'una novel·la.'  

Gisela Pou

Castellar del Vallès 25 de juny del 2015

giselapou montbrio foto2 2015

 

Llegit 871 vegades Darrera modificació el Dimecres, 29 juliol 2015 14:15

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera