header

Dimarts, 07 juliol 2015 12:35

Lletres en Viu. Care Santos a Sant Feliu de Codines

Escrit per 

Lletres en Viu. Care Santos a Sant Feliu de Codines

Aquesta és la crònica que l'escriptora ens ha fet de la seva trobada amb els lectors de Desig de xocolata.

'SANT FELIU DE CODINES, CRÒNICA D’UN ENCONTRE

Sant Feliu de Codines, dia 6 de maig, 19 hores. M’esperen uns quants amics (més aviat amigues) a la Biblioteca. Hem quedar per parlar de passions comunes. És a dir, de llibres. Han llegit una novel·la meva. Més d’una (quin goig!). M’han convidat a compartir la seva experiència lectora. Un Club de Lectura, com d’altres, doncs. Això podria pensar algú. Però no. No és així.

No hi cap club de lectura que sigui igual a un altre, per molts que en visitis o n’hagis visitat. Un club de lectura sempre és un luxe per nosaltres, els autors. M’agrada dir-ho de bon començament: gràcies per convidar-me, és fantàstic llegir i compartir. És fantàstic que et llegeixin i parlar-ne. És fantàstic ser ben rebut. Mai no diguis que no vols anar allà on ets ben rebut. Vet aquí una cosa important que he après.

A Sant Feliu de Codines tenen una sala que mira a una roca. És un lloc que té alguna cosa de filosofies orientals, potser per l’austeritat del paisatge, potser per la pocasoltada de mirar-te molta estona una pedra. Al capdavall, una pedra és una pedra. M’expliquen que l’arquitecte que va fer la biblioteca va topar sense esperar-ho amb un bloc de roca molt dura. Davant la impossibilitat de destruir-lo, va decidir incorporar la pedra al projecte. La paret que hi ha quedat a tocar l’han pintada d’un color llampant. Queda bonic. Estrany. És diferent de tot. El Club de Lectura se celebra en aquesta sala. La roca ens vigila i sembla que ens avisi: allò que no es pot canviar també juga el seu paper. No tot són presses i tecnologies, al món, també hi ha el de sempre, el que romandrà aquí quan vosaltres acabeu.

Passen els minuts de pressa, quan estàs de gust. El clubs de lectura sempre passen massa ràpid. Si més no, per mi (i espero que també pels altres). Marxo de Sant Feliu de Codines pensant que hi deixo un grapat d’amics, amb qui hem intercanviat experiències i opinions. Marxo amb ganes de tornar. De tornar a veure la roca i la paret llampant.'

Care Santos

Llegit 902 vegades Darrera modificació el Dimecres, 29 juliol 2015 14:14

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: De capçalera