header

Dilluns, 28 abril 2014 00:00

CONFERÈNCIA "FREDERICA MONTSENY, LA POLÍTICA" DINS DEL CICLE "GRANS CATALANES"

Escrit per 

L'acte d'obertura del Primer Cicle de Grans Catalanes organitzat per Mª Àngels Cabré de l'Observatori Cultural de Gènere (OCG) amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Català de les Dones, va comptar amb la presència de l'escriptora Rosa Regàs. Tractant figures femenines eminents de tots els camps com la política, l'educació, la pintura, el periodisme o l'escriptura, la primera gran figura analitzada va ser la cèlebre política i escriptora anarquista de la República Frederica Montseny.

La connexió entre ambdues dones es més que evident. Regàs va ser filla de la República, nascuda el 1933 i exiliada a França durant la seva infantesa. Posseeix premis tant prestigiosos com el Premi Planeta, Ciutat de Barcelona o la Creu de Sant Jordi i han estat novel·les com "Memòria d'Almator" les que han aconseguit que sigui considerada una de les escriptores més prolífiques del país.

Havent-la conegut i col·laborat amb ella era la millor elecció per explicar-nos la biografia i els ideals d'una de les dones més combatives i dotades en l'àmbit polític català de les últimes dècades. Cosa que va aprofitar per recordar des del bon inici de la conferència: "Al nostre país no li agrada el passat i no es pot reivindicar. Es parla de mirar cap al futur, tot i així, si no tenim un present heretat del passat seria impossible parlar del futur. Franco va deixar sense futur a aquells qui van perdre la guerra, però el que és pitjor, és que va deixar sense passat a aquells qui la van guanyar".

Per això, diu, "cal connectar a Frederica Montseny amb la vida d'avui". Tot i que no comparteix el sentiment anarquista de Montseny, Regàs creu que és plenament aplicable al moment actual, ja que és el desig racionalitzat de "fer desaparèixer polítics i institucions".

Infància i formació

Frederica Montseny era filla de dos escriptors llibertaris amics de Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna Catalana i afusellat per aquest motiu. Exiliats per la dictadura de Primo de Rivera, tornen a Madrid sota noms falsos i neix Frederica a qui van educar pedagògicament en una cultura àmplia i els treballs manuals (des de l'agricultura a la impremta). La mateixa Rosa Regàs emfatitza la importància de l'educació i ho vincula a quan ella va estudiar a França durant l'exili.

L'educació, per tant, tingué un gran paper en la formació de Frederica Montseny i les directrius de Ferrer i Guàrdia també van ésser seguides per la Segona República. El mateix President Macià digué: "Els mestres son els primers ciutadans de la República", el que implica que l'educació va ser la primera prioritat del 1931 al 1936.

Però va ser en el treball editorial dels seus pares, qui editaven la anomenada Revista Blanca on Montseny va tenir els seus primers contactes amb l'anarquisme i l'escriptura. Abans dels 20 anys, Frederica ja havia començat a escriure novel·les. Ja de jove va conèixer el seu futur company a la vida, Josep Esgleas amb qui tingué tres fills. Ambdós anarquistes tenien un matrimoni respectuós, d'acord amb els seus principis, que va durar fins que van morir.

Paper durant la República i la Guerra Civil

Tot i d'incomoditat dels anarquistes amb les estructures de poder, Frederica Montseny es va unir a la CNT-FAI amb l'objectiu d'organització i unió davant el perill del feixisme creixent. Va ser llavors quan va descobrir el poder que tenia en l'oratòria, fins a arribar a fer mítings equivalents als de la ja coneguda Passionària, amb qui va tenir certa rivalitat.

Degut a la seva creixent popularitat a la FAI va ser nomenada ministra de Sanitat i Assistència Social al Novembre de 1936, quan Largo Caballero va cedir aquest als anarquistes. És important recalcar que tot i ser breu el seu mandat es tracta de la primera dona ministra de la història d'Espanya.

Aplicant la seva ideologia que predicava la igualtat entre humans, va portar a terme innovadores polítiques d'ajuda als necessitats i a les dones. És aquí on trobem una de les seves grans cites sobre l'anarquisme i fe en la bondat humana: "La persona dolenta està malalta, només li cal una bona campanya de sanitat".

Però la seva dimissió després de pocs mesos va ser marcada pels Fets de Maig, quan els militants POUM (comunista marxista) i la CNT-FAI es van enfrontar a l'edifici de la Telefònica de Plaça Catalunya a Barcelona. A causa de l'honestedat i el fet d'actuar en conseqüència de Montseny la van portar a dimitir.

L'exili

L'escriptora Rosa Regàs també explica el dur exili que va patir la política amb la victòria del bàndol feixista el 1939. Perseguida a França per els tropes de Hitler i presonera a un camp de concentració, va evitar la deportació a Espanya el fet de estar embarassada del seu tercer fill.

Podem veure que ni en temps difícils va perdre la fe en els seus ideals en novel·les com Heroïnes del 1936. On, a través d'una trama fictícia basada en la revolució d'Astúries tractava temes tan importants a l'època com: la figura de la dona emancipada, el rol clau de les dones en la revolució, l'eficàcia de l'escola moderna, diferència d'objectius entre socialisme i anarquisme o lluites armades contra la repressió.

Finalment, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Toulousse amb el seu marit on va seguir escrivint.

Una dona d'ideals

Va ser després de la mort de Franco quan Rosa Regàs va tenir l'oportunitat de conèixer en persona a Frederica Montseny. Amb la Transició es trobava publicant una Biblioteca de Divulgació Política de tot allò que va ser silenciat durant la dictadura. L'anarquisme era el tema idoni perquè Frederica Montseny l'escrivís. Aquest encontre, segons Rosa Regàs, la va posar en contacte amb la visió política i social de Frederica sobre el món.

En primer lloc, el feminisme per Montseny no era d'igualtat entre homes i dones. Ella creia que era diferents i, per això, només podien ser equivalents, mai iguals. En conseqüència, només poden aportar coses diferents però tant i més vàlides com les que pit aportar l'home. Regàs afegeix: "Si les dones fan el mateix que els homes fan en política, ja es poden quedar a casa. Ho podem veure amb Margaret Thatcher o moltes altres polítiques actuals".

Però el que va moure la vida de Montseny va ser l'anarquisme i, sobre això tingué molt a dir. Lluitava pels seus ideals i estimava la història de l'anarquisme amb por de què s'oblidés el seu significat per part de les noves generacions. Ella creia fermament que l'anarquisme era "complicitat sense autoritat". La accepció d'anarquia com a caos i anarquista com a terrorista era una deformació del llenguatge portada a terme per conservadors o comunistes. De fet, els grans teòrics de l'anarquisme eren homes de ciència com el Príncep Kropotkin.

Un altre fet que molestava Frederica Montseny era que es creu que l'anarquisme anava vinculat al nivell de pobresa d'una regió i que per això va triomfar a l'Espanya de la Setmana Tràgica. Per rebatre-ho va assenyalar que "l'anarquisme és una presa de consciència de llibertat individual que pot ser del camperol i l'intel·lectual".

Conscient de que es tracta d'un moviment utòpic i canviant en paral·lel amb les societats, mai va deixar de lluitar amb les armes que tenia a la mà. Protagonitzant un míting de retrobada anarquista a Montjuich el 1977 després d'anys de repressió.

El seu optimisme immutable i la fe en la bondat humana la van fer predir l'eventual "triomf de l'anarquisme quan s'hagin assajat totes les formes autoritàries i gastada la idea de l'estat". Sabia que les solucions proposades pels seus ideal no eren definitives però "més enllà d'un ideal sempre hi ha un altre ideal".

Llegit 5856 vegades Darrera modificació el Dimarts, 22 juliol 2014 08:43

Mitjà

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar