header

Dilluns, 26 maig 2014 00:00

CONFERÈNCIA "ROSA SENSAT, L’EDUCACIÓ" DINS DEL CICLE "GRANS CATALANES"

Escrit per 

Una Sala Verdaguer completa va acollir la segona part del cicle "Grans Catalanes" que compta amb la col·laboració de l'Observatori Català de Gènere. Seguint l'homenatge a dones que han "incentivat la cultura en tots els àmbits", en paraules de l'organitzadora, Mª​ Àngels Cabré, va ser el torn de la mestra i pedagoga catalana Rosa Sensat.

En la seva presentació, Cabré va destacar aquesta educadora catalana que "s'havia deixat la pell com va fer Ferrer i Guàrdia" com a l'equivalent de la italiana Maria Montessori a Catalunya. A més a més, va destacar l'important paper de l'educació en aquests moments on la seva força i importància es troben en joc. Seguidament, va introduir el conferenciant, Antoni Tort, professor de pedagogia a La universitat de Vic.

El context de Rosa Sensat

En primer lloc, Antoni Tort va aprofitar per recordar tres centenaris que es troben connectats directament amb Rosa Sensat: El de l'Escola del Bosc de Montjuich, el de la primera Escola d'Estiu per mestres i el de la Primera Guerra Mundial. Els dos primers van ser ampliats posteriorment, no obstant aquest últim serveix com a context europeu del tipus de societat on va dur a terme la seva activitat aquesta pedagoga.

Sens dubte, la Primera Guerra Mundial va implicar una "greu sotragada educacional" per a l'educació de l'època. Els educadors poden veure com els seus ideals s'enfonsen però n'extreuen una bona lliçó per treballar amb més esforç en una educació per la pau. En paraules de Tort: "El segle XX consisteix en la lluita entre un nou tipus d'educació i l'home rapax o voltor predador". Aquesta lluita veu la seva part contrària a l'educació dels totalitarismes i al treball infantil a fàbriques.

Dintre d'aquest marc general europeu, hi trobem la pedagogia catalana. El conferenciant va apuntar que "la pedagogia catalana no és unitària". Més aviat tot el contrari: "Realment és un arxipèlag amb passarel·les, petits continents i illes que s'ajunten". Per il·lustrar aquesta metàfora va citar també a Emili Teixidor quan preguntava que tenia a veure Ferrer i Guàrdia amb les Escoles Pies o el pedagog catòlic Alexandre Galí. En conclusió, la nova escola catalana és un patrimoni divers construït per molts agents diferents.

Joventut

De forma breu Antoni Tort va esmenar la formació de Rosa Sensat. Nascuda al Masnou i filla de capità i brodadora, amb 12 anys fa les proves per tal d'entrar a l'escola Normal per la formació de professores. Mentre feia les proves va ser acollida a casa d'Àngela Vallès, professora d'una escola particular i dona de David Ferrer, també pedagog enfocat a l'esport. És allà on Rosa coneix el que serà el seu marit, David Ferrer fill amb qui tindrà la seva filla Angeleta Ferrer.

Quan té 19 anys ja és mestra de labors a Alacant i el 1908 ja es troba ensenyant a la Diagonal de Barcelona. Durant aquest període fa viatges per Europa i és a Ginebra on la sorprèn l'Escola Ermitage creada per Émile Decroly. La filosofia de l'aula taller on els nens aprenen treballant l'influenciarà en tot el seu posterior treball com a pedagoga, així ho recull al seu llibre Vers una escola nova, considerat en l'àmbit europeu com a un llibre cabdal en matèria d'educació.

L'escola del bosc

Per a Tort i molts altres educadors l'Escola del bosc, aquest any centenària, representa l'escola activa a Catalunya. Situada a Montjuich seguia la petjada de l'École Plenaire francesa cuidant del benestar infantil en tot moment. És llavors, a la seva plenitud professional, quan Rosa Sensat dirigeix la secció femenina amb Antoni Monroy, encarregat de la masculina. L'educació és segons la llengua materna del nen, a parts iguals entre el català i el castellà. A més a més, es tractava d'una escola municipal pensada pels més pobres que "els treia del torrent i els pujava a Montjuich". A més a més, donava als seus alumnes 3 àpats, davantal i calçat.

Sempre tenint com a referent l'escola europea, els nens que entraven entre 7 i 10 anys s'activaven gràcies al treball. L'escola del bosc seguia la filosofia del pragmatisme a americà de John Dewey, el learning by doing era la premissa bàsica i s'assumia ja d'entrada que al coneixement no s'hi accedia només a través del llibre i el professor. Per aquest mateix motiu, es veia cada activitat acadèmica amb un sentit. Eren comunes més que normals les classes fetes als amples jardins, fonts i patis que envoltaven una "bella escola que disciplinava també estèticament".

L'any 1932, a Rosa Sensat se li demana que dirigeixi l'Escola Milà i Fontanals del Raval, una escola ben diferent de la del bosc. Situada al carrer dels Àngels compta amb 40 professors i 1200 alumnes, l'educadora farà la seva tasca en aquesta escola deixant una escola del bosc plenament autònoma sense ella.

L'educació de la dona

A més a més de l'Escola Milà i Fontanals, va ser assessora de l'Institut de Cultura i la seva Biblioteca Popular de la Dona, l'única en el món en aquella època. A més a més de llibres oferien serveis com cursos d'idiomes o fotografia. Sota la direcció de Francesca Bonnemaison, la biblioteca passa de 320 a 8000 sòcies el 1930.

Les visions sobre l'educació de Bonnemaison i de Sensat es contraposen en gran part. Mentre la primera sempre va rebre crítiques de voler sotmetre la dona a ser mestressa i donar-li els coneixements justos per ser només una auxiliar, la segona tenia una visió molt més feminista per l'època. Un exemple d'això, citat per Tort, és el discurs d'inauguració de la nova seu de la biblioteca al carrer d'Elisabets on va dir: "La dona ha de conquerir la seva independència econòmica abans del matrimoni, ha de ser independent i no casar-se per a solucionar-se la vida".

La guerra, la postguerra i l'herència

Quan la Guerra Civil esclata, la pedagoga catalana comença a trobar situacions difícils: David Ferrer, el seu marit, cau malalt i mor, l'escola Mila i Fontanals és bombardejada i la seva pròpia filla cau malalta. En conseqüència demana la jubilació forçosa per tal de cuidar Angeleta Ferrer. Quan s'incorpora després de la guerra, desil·lusionada amb el franquisme, no s'adapta a l'escola catòlica. Quan torna a demanar la jubilació el règim la castiga sense deixar-li cobrar la pensió completa.

Finalment, el conferenciant va recordar que el model cultivat per l'educadora no ha mort i pot ajudar a crear un públic educat alimentat per un sistema públic, amb el fi últim d'aconseguir una societat culta. Emfatitzant en iniciatives de xarxes de petites escoles a Taradell o Ripollet que poden fer front a polèmiques lleis d'educació com la LOMCE o la Llei Wert. Per tant, "amb el statu quo no val en matèria d'educació" i va acabar dient que li agradaria tornar a un sistema públic que "permetés que algú se sentís deixeble d'algú", com li succeí a ell.

Llegit 6263 vegades Darrera modificació el Dimarts, 22 juliol 2014 08:50

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar