header

Lectors amics a l'Ateneu Igualadí, per Maria Enrich

mariaenricLectors amics. Sabia que els alumnes de l’Ateneu Igualadí m’esperaven il·lusionats. Uns dies abans, la Rosa Mari, la mestra de segon, m’havia enviat aquest whats app: Avui he explicat als nens que els adults, quan acabem un llibre que ens ha agradat molt, acostumem a llegir-ne un altre dels mateix autor i els he dit que a mi això em passa molt, que és com si l’autor i jo ens haguéssim fet amics i que no tinc ganes de separar-me d’ell... Els nens, doncs, eren els meus amics i per això vam estar tan bé. Eren dos grups, primer i segon de primària. El llibre: És llaminera, la Nata? Als de primer, els l’havia llegit la Sílvia, la seva mestra. Els de segon l’havien llegit en petits grups amb l’ajuda de pares voluntaris. Per a ells ha estat el primer llibre “llarg” que han llegit, la seva primera novel·la! Això els va fer sentir més grans!

Els vaig parlar del llibre, la idea inicial, els personatges: cinc companys de classe i la relació que tenen entre ells, el problema: què n’han de fer de la gateta ferida que troben un matí davant de l’escola?, i el final feliç... També els vaig parlar d’altres llibres que havia escrit per si els volien llegir (alguns, avançant-se al dia de Sant Jordi, ja n’havien comprat i els portaven perquè els els dediqués).

Després, els nens em van fer preguntes que ja duien preparades: Quants llibres has escrit? Quants anys tens? Quant temps necessites per escriure un llibre?... Algunes preguntes, com sempre, em demanaven un moment de reflexió abans de contestar-les: Per què escrius? Per què talles la història en capítols?  I, de sobte, una que em va deixar clavada: Per què t’agrada escriure? Uns moments de silenci i respirar fondo abans de contestar!

A l’escola de l’Ateneu vaig comprovar una vegada més que la millor manera per crear nous lectors és a través de l’entusiasme de les mestres. Unes mestres que em porten a les paraules del professor Nuccio Ordine al seu darrer llibre Clàssics per a la vida: No es pot parlar als alumnes sense estimar el que s’ensenya.

Maria Enrich

Llegit 24 vegades