header

Dilluns, 18 maig 2015 02:58

Compta el temps... Adéu a Montserrat Casals

Avui hem sabut la tristíssima notícia de la mort de la Montserrat Casals Couturier. Sense cap mena de dubte la seva desaparició representa una pèrdua extraordinària per les lletres catalanes. La Montserrat era periodista, crítica, escriptora, historiadora de la literatura i una de les més grans especialistes en l’obra de dos gegants de les nostres lletres com són Mercè Rodoreda i Joan Sales.

La vaig conèixer a casa de la Maria Bohigas, que la va tenir instal·lada treballant al soterrani de casa seva, al Carmel, mentre repassava la correspondència de Joan Sales per preparar-ne la biografia que, a hores d’ara no sé en quin punt de desenvolupament està, atès que les batzegades de la malaltia no li havien permès treballar-hi de manera continuada. Era un projecte gegantí perquè, com ella mateixa deia: “Com sol passar amb les persones aparentment molt senzilles, Joan Sales és obstinadament complicat”. Avui la Maria Bohigas, néta de Joan Sales i editora del Club editor, des de Madrid, em deia encara no se’n sabia avenir. No tenia paraules, no podia fer-se’n a la idea... Jo tampoc puc encara...

Com sol passar amb les persones aparentment molt senzilles, Joan Sales és obstinadament complicat.

Montserrat Casals

 

En ocasió de la celebració del Centenari Sales, Calders, Tísner, vaig tenir ocasió de tractar-la en profunditat, de compartir taules i conferències, de tenir-hi llargues converses mirant-la fixament al blau d’uns ulls intensos, d’escoltar-la parlar amb atenció i interès, mentre el fum feia cargols entre els seus dits i els seus llavis... La Montserrat era una dona culta, molt llegida. De conversa fascinant, vehement, impulsiva, divertida... D’ella he après tantes coses!

Montserrat Casals

Acompanyo la família i els amics en aquest dol i m’afegeixo al condol general per la seva pèrdua. Tanmateix, perquè era una persona tan vital, la recordaré sempre amb la seva rialla múrria. Una rialla que començava als llavis però que on sobretot reia era als ulls. I des d’ara la imaginaré xalant d’allò més amb les converses que tindrà amb la Rodoreda i amb en Joan Sales.

L’any 2012 va publicar un article en el qual afirmava que és possible que en la vida d’un escriptor el temps compti per partida doble. Hi hi hagi el temps de la vida i el temps tal com el treballen les paraules. Ella pensava que era possible que fos aquesta dualitat, “intangible per a la pràctica totalitat dels lectors –no pas per a ella-, el que aproximés Joan Sales i Mercè Rodoreda”. Si això és així i hi ha un doble temps, ara que t’hem perdut per al temps de la vida, Montse, et mantindrem present en el temps que han treballat les teves paraules, en els teus llibres. Gràcies per tot i bon viatge!

Enllaços

Obituari de toni Clapés a Núvol.

Conferència “Memòria de la glòria”, Òmnium Girona, l’any 2012.

L'autora al Qui és Qui.

Llegit 2169 vegades Darrera modificació el Divendres, 05 juny 2015 13:20

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar