Imprimir aquesta pàgina

Any Bertrana Destacats

La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement.

Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 — Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 — Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que la commemoració del cent-cinquantè aniversari del naixement del primer i el cent-vint-i-cinquè de la segona ens han de permetre explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.

L’objectiu principal d’aquesta commemoració, en sintonia amb els objectius que constitueixen la raó de ser de la Institució de les Lletres Catalanes, és fer conèixer més i millor l’obra tant de Prudenci com d’Aurora Bertrana. Aquest objectiu guiarà totes i cadascuna de les actuacions que es realitzin durant l’Any Bertrana. 

El comissari de l'Any Bertrana és Oriol Ponsatí-Murlà, (Figueres, 1978). Professor de Filosofia de la Universitat de Girona, editor, escriptor i traductor.

Tota la informació de l'Any a la pàgina www.anybertrana.cat

imatge web

Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867, Barcelona, 1941)

26.PB 1892 Retrat Bertrana B

Va estudiar el batxillerat a Girona i un curs d’enginyeria industrial a Barcelona, on es va instal·lar definitivament el 1911 i on va dirigir L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Va exercir de periodista i de professor de pintura. També va col·laborar a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya.

Literàriament es va desmarcar de les modes de l’època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), que no ha deixat de reeditar-se en català durant més de cent anys i que ha estat traduïda a l’alemany, a l’italià, a l’occità, al castellà, al francès i a l’anglès, i pel recull Proses bàrbares (1911). També va publicar els seus primers contes l’any 1898, alguns dels quals han estat considerats dels millors que s’han escrit en català.

La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els personatges rurals i els animals. La seva obra novel·lística, estructurada des d’una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l’experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, lligat a les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres dels seus quatre fills.

A partir del 1968, per subscripció popular, es va organitzar a Girona el lliurament del Premi de novel·la Prudenci Bertrana, que s’ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.

L’any 1965 va aparèixer a Editorial Selecta un volum amb les seves Obres completes. L’any 2013, Edicions de la Ela Geminada va emprendre la recuperació de la narrativa completa de Prudenci Bertrana, en un projecte 2013-2017, la “Biblioteca Prudenci Bertrana”, format per 10 volums que abasten totes les novel·les (entre elles la inèdita Violeta) i tota la narrativa breu de l’autor.

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 - Berga, 1974)

AB 1930 Retrat Aurora A web

Aurora Bertrana i Salazar va néixer el 29 d’octubre de 1892 a Girona. Tot i la seva inclinació primerenca per la literatura, la seva família la va encaminar cap als estudis musicals. Va començar a estudiar violoncel amb Tomàs Sobrequés, un reputat professor de l’època i, més tard, continua a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. L’any 1923 viatja a Ginebra per ampliar la seva formació musical a l’Institut Dalcroze, estudis que se sufragarà amb actuacions musicals a la ràdio o als hotels suïssos.

El 1925 es casa amb un enginyer suís i, per motius de feina, el 1926 viatgen a la Polinèsia i s’instal·len a Tahití. Des d’aquest exòtic indret, Aurora Bertrana escriu reportatges que es publiquen a la revista D’Ací i d’Allà, i, un cop tornada a Catalunya, també el seu primer llibre, Paradisos oceànics (1930), obra que recull l’exotisme i els costums de la cultura maori i que va causar cert rebombori a l’època. L’any 1930 la parella retorna a Catalunya. Bertrana continua col·laborant en setmanaris, com La Veu de Catalunya, Mirador, Publicitat,L’Opinió... i participant en tertúlies i conferències sobre les seves experiències en els Mars del Sud. També les plasmarà en la publicació de Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934) i L’illa perduda (1935), novel·la escrita conjuntament amb el seu pare, Prudenci Bertrana.

Paral·lelament, inicia una etapa d’intensa activitat política i de lluita per la promoció dels drets de les dones. Participarà en projectes com la creació d’un Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, d’una Universitat Obrera Femenina o del Lyceum Club de Catalunya, associació de la qual fou la primera presidenta. El 1932 s’afilia a Esquerra Republicana i l’any següent es presenta com a candidata al Congrés de la República per Barcelona, però no aconseguí l’escó i abandonà la política.

El 1935 fa un nou viatge al Marroc interessada per conèixer la cultura del Magreb i, especialment, la situació de la dona. Les seves impressions quedaran recollides en El Marroc sensual i fanàtic (1936). En esclatar la Guerra Civil, torna a Barcelona i es posiciona al costat de la República. Treballa com redactora en cap de Companya, revista vinculada al PSUC, i col·labora amb l’Associació d’Escriptors Catalans. A nivell personal, se separa del seu marit, qui opta per passar a la zona franquista. El 1938 s’exilia a Suïssa, on viu amb moltes dificultats econòmiques. No retornarà a Barcelona fins a finals de la dècada dels 40.

A la ciutat comtal, reprèn la seva tasca com a escriptora i publica novel·les sobre els estralls provocats per la Segona Guerra Mundial, com Camins de somni (1955), Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958). Més tard, escriu la biografia del seu pare, titulada Una vida, i les seves memòries, Memòries fins a 1935 (1973, Premi Crítica Serra d’Or de prosa no-ficció, 1974) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975), publicades pòstumament. Va passar els seus últims anys a Berga, on va morir el 3 de setembre de 1974. Bertrana va ser una dona culta, independent, aventurera, que qüestionava els convencionalismes de la seva època i que va viure més enllà dels paràmetres socialment establerts.

La Biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana, que es pot consultar al Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i a la Memòria Digital de Catalunya.

Imatge gràfica de l'Any

Amb motiu de l'Any Bertrana, s'ha creat un logotip a partir de les inicials dels dos autors, Prudenci i Aurora Bertrana. 

Imagotip color

Totes les activitats vinculades a l'Any hauran d'incloure el logotip. Podeu descarregar l'arxiu comprimit amb totes les versions del logotip i el seu manual d'aplicació

Imatge gràfica

Manual d'imatge gràfica Any Bertrana

Material audiovisual

Tràiler de l'espectacle "Més Bertrana, més!" Tordera, 19 de gener

Premsa

Dossier de premsa de l'Any Bertrana

Recull de premsa de la presentació de l'Any Bertrana (Roda de premsa 11 de gener)

El Nacional: L'Any Bertrana homenatja Prudenci i Aurora

Santi Vila: "Prudenci i Aurora Bertrana són indispensables per explicar i donar a conèixer el patrimoni literari que tots compartim"

Diari ARA: Els Bertrana: dos escriptors encara per descobrir

Núvol: Bertrana, un cognom amb dues veus

Diari Ara: Bertrana i el swing català

logo bertrana color bona

Aurora Bertrana al Qui és qui

Prudenci Bertrana al Qui és qui

Commemoracions 2017. Departament de Presidència

Efemèrides literàries 2017

 

 

Llegit 5480 vegades