header

Dijous, 10 desembre 2015 12:33

Crònica d'un viatge poètic a l'estepa russa, per Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda

Escrit per 

Fa uns mesos (no els suficients per a mentalitzar-nos del tot, la veritat), la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ens va proposar de participar en una aventura literària única: una experiència a la que no vàrem poder dir que no, de tan singular -i congelada- com es preveia. Se’ns oferia la possibilitat de trepitjar Rússia, de respirar Rússia, d’hipnotitzar-nos amb el blanc de Rússia, i encara més: la possibilitat de formar part d’un intercanvi sense precedents que s’havia de portar a terme amb representants de la poesia russa i, com no, catalana.

Feia just un any, a l’octubre del 2014, s’havia produït un intercanvi de similars característiques, però a l’inversa: els poetes russos Maxim Amelin (1970) i Irina Iermakova (1951) havien participat a la XXIII edició del seminari de traducció poètica que la ILC organitza al Centre d'Art i Natura de Farrera gràcies a la col·laboració de l’Institut Perevoda de Moscou. En aquella ocasió, l’encontre va aplegar a la muntanya pallaresa a un bon grapat de literats russòfils: els traductors Ricard San Vicente, Arnau Barios, Xènia Dyakonova i Miquel Cabal; així com els poetes Núria Busquet, Odile Arqué, Sebastià Bennasar i Sebastià Bonet. De la seva feina s’acaba de publicar un llibre anomenat Esperit i fang, que recull una selecció de l’obra d’Amelin i Iermakova. Els poemes inclosos, traslladats al català per primer cop, no només s’entenen com a petits prodigis verbals, sinó que són la constatació d’una necessitat lírica evident en l’escriptura russa: reflectir que, per a ells, la poesia és talment una segona religió.

Amb el llibre Esperit i fang acabat d’editar i col·locat sota el braç, vam decidir enfrontar-nos a la seva lectura, un cop entrats a l’avió. A milers de quilòmetres del terra, llegíem en veu alta els poemes russos, traduïts al català, tot observant com la mística russa s’uneix amb la quotidianitat, però no com a blasfèmia, sinó com a eina de supervivència. Vam adonar-nos, clarament, que per a la poesia russa viure ja és, sens dubte, la forma més punyent de copsar la dificultat d’existir i de prodigar versos. I vam passar-nos les quatre hores de vol llegint i rellegint Amelin i Iermakova, provocant que la seva sang ens anés penetrant, mica en mica, la nostra entitat corpòria.

La capital de Rússia ens va rebre a -6ºC. Feia fred, sí, però no tant com el que ens imaginàvem (l’espant previ d’amics i familiars havia calat massa fons i lluny estàvem de convertir-nos en glaçons humans). L’atenta i entranyable Maria Skatchkova, una de les responsables de l’Institut Perevoda, ens va rebre amb un somriure a la porta d’Arribades amb caràcters ciríl·lics. Vam deixar la maleta a la seva oficina i vam encaminar-nos, ja fosc, a l’espectacular Plaça Roja. Amb el mercat de Nadal situat al bell mig de la plaça, aquell primer impacte de majestuositat sense límits va copsar-nos de sobremanera. Acte seguit, es va decidir combatre el fred tastant la cuina tradicional russa: un cúmul de menjars plens de calories i de gust inigualable que vàrem pair en un pis d’herència soviètica on ens vam adormir, expectants i nerviosos: el dia següent ens endinsaríem al cor de l’estepa russa amb els altres integrants de l’intercanvi literari per començar la feina de traducció dels nostres poemes al rus.

Maxim Amelin i Irina Iermakova ens van despertar el matí següent, il·lusionats, amb el bon record de Farrera encara calent. Anaven acompanyats del també poeta i traductor Victor Kulle, responsable de traslladar els sonets de William Shakespeare al rus, que també s’afegia a l’aventura. El grup va créixer amb l’arribada del llegendari Ricard San Vicente, professor de la Universitat de Barcelona i també un dels traductors més importants, i és que és gràcies al seu mestratge que s’entén perquè Rússia segueix creant aquest immens poder d’atracció i fascinació. Precisament bona part dels actuals traductors del rus al català s’han format seguint les seves passes, com és el cas del -ja estimat, per bondadós i savi- Arnau Barios, que tot i la seva joventut ja ha estat capaç d’enfrontar-se als versos de Mikhail Lermontov o a la revisió d’Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski que va traslladar al català el novel·lista Joan Sales. San Vicente i Barios es convertirien, sense saber-ho encara (shhhhhtttt!), en els nostres guies virgilis.

Encabits -o més ben dit capiculats- en un minibus (quatre persones a la fila del darrere, tres persones a la del mig i tres més a la del davant), vam dirigir-nos a Konstantínovo, una petita localitat a quatre hores conduint cap al sud. Travessar el continent i anar abandonant la civilització, poc a poc i literalment parlant, va esdevenir una de les experiències visuals més xocants del viatge. Oblidar d’on veníem per endinsar-nos en un altre univers, un altre planeta, una altra galàxia, tota blanca, nevada i silenciosa, que resultava ser el poble natal del celebrat poeta rus Serguei Aleksàndrovitx Iessenin (1895-1925). Durant els quatre dies de traducció, vàrem viure en aquest poble-museu dedicat íntegrament a la seva figura literària.

Les jornades de traducció eren de sis hores diàries. La resta del dia el dedicàvem a fer visites culturals, totes elles de llocs increïbles. Vàrem visitar la ciutat de Ryazan, la zona protegida que envolta el riu Oka, el monestir Svyato-Ioanno-Bogoslovsky, així com el Museu Estatal Serguei Iessenin. Aquest es forma per un conjunt de cases i construccions, antic reducte d’èpoques passades, dedicades a rebre homenatge a una sèrie d’elements imprescindibles en la trajectòria vital del poeta: ja siguin persones (la seva família, el Pare Ivan, el primer amor, etc.) o objectes (la que en el seu moment va ser la residència d’una família noble, benefactora de la cultura, s’ha acabat convertint en un espai dedicat a un dels poemes concrets de Iessenin: així s’ha convertit en un dels vuit museus dedicats a una composició escrita que existeixen a Rússia). Entre els carrers nevats, els camins obscurs i els restaurants buits ens vàrem moure durant el nostre periple. 

Però anem al motiu principal de l’estada: el seminari de traducció poètica a Kontantínovo. El primer dia ja es va arribar a l’acord de crear dos equips de treball. Cada grup s’encarregaria de traduir un dels dos poetes catalans: Anna Gual aniria amb el poeta Maxim Amelin i el traductor Arnau Barios; mentre que Jaume C. Pons Alorda vindria secundat pels poetes Irina Iermakova i Victor Kulle i el traductor Ricard San Vicente. Els poemes escollits? Una selecció general de la nostra obra, sobretot alguns poemes emblemàtics, així com un bon grapat de títols que havien ja estat traduïts prèviament a l’anglès, al francès i/o a l’italià. Precisament aquestes traduccions anteriors haurien d’ajudar com a possible tercera veu de reforç. Amb els grups formats i els poemes seleccionats, vam iniciar les apassionants i maratonianes jornades. Tancats en una de les sales del Museu Estatal Serguei Iessenin, els poetes russos ens preguntaven constantment, a través dels nostres traductors catalans: Què vols dir amb aquest vers? Què pretens aconseguir amb aquest poema? Amb quin segon o tercer sentit fas servir aquesta paraula? Què desitges expressar amb aquest contrast d’imatges? El bombardeig de preguntes era continu i nosaltres ens esforçàvem per comunicar l’arrel de cada vers.

La convivència entre els vuit integrants de l’odissea era d’allò més intensa; per aquest motiu els esmorzars, dinars i sopars esdevenien un punt de trobada, discussió i confraternitat creixent. Amb brindis rere brindis rere brindis de vi, conyac i vodka (en un sol sopar vam comptabilitzar fins a onze alçaments de vasos!), vam anar enfortint lligams. Tot i l’agenda atapeïda, hi va haver temps també per compartir una tarda de bania, la sauna russa per excel·lència. Aquest tipus de bany uneix tots els elements de la naturalesa (aigua, aire, foc i terra) i serveix per netejar el cos, a la vegada que per relaxar-se. La sala principal és una sala de vapor amb bancs de fusta i una petita caldera amb pedres que són escalfades amb aigua. Els integrants es colpegen amb vénik, una escombreta feta de fulles i branques de bedoll i roure, per ajudar a circular la sang. Amb el cos vermell i la sang bullent, els poetes -els més valents- vam capbussar-nos a la piscina gelada, amb un xoc tèrmic incapaç de ser descrit.

Tot el que comença bé acaba millor, i el seminari a Konstantínovo va arribar a la seva fi. El darrer dia, un vespre fred com els altres -potser una mica més, per la consciència de l’anticipació de la nostra partida-, vam recitar en veu alta, dirigint-nos a tot el grup i en català, els poemes que s’havien traduït. Posteriorment, els nostres poetes, amics i traductors, van llegir les traduccions al rus. Tot i la incapacitat de comunicar-nos amb una llengua vehicular, vàrem sentir a fons com Amelin, Iermakova i Kulle havien entrat en la nostra obra, fent-se seves les nostres paraules, vivint-les i vestint-les amb les millors gales. En total, un conjunt de quaranta poemes (vint de l’Anna i vint del Jaume), que veuran la llum pròximament en una publicació conjunta.

Cap experiència de traducció anterior ha estat tan intensa, trasbalsadora i epifànica com aquesta. Cap, ni per a l’Anna i per al Jaume, ha estat tan completa. De les traduccions, el que més ens va sobtar va ser que els literats russos han de seguir -sense concessions- els preceptes dels enyorats i adorats mestres clàssics i moderns, amb rima, mètrica i ritme; ben lluny dels nostres versos lliures. I és que la poesia, per a ells, sols es pot entendre des de la fondària d’una profunda feina formal. Precisament Joseph Brodsky, un dels autors més citats durant els dies a l’estepa russa, explicava amb bonhomia que un poema ha de comptar amb un embolcall romàntic però amb un contingut modern. De la mateixa manera que Rússia només es pot entendre des de la majestuositat i la bogeria, des del rocambolesc i l’èpic, així la poesia arriba i s’entén: com a forma de vida ultraterrenal i profunda. Allò que uneix Konstantínovo que no ho separi el temps -ni l’idioma-.

Llegit 1038 vegades Darrera modificació el Dilluns, 11 gener 2016 13:17

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar