header

Dilluns, 16 octubre 2017 14:12

Una llum blava, crònica escrita per Anna Garcia Garay Destacats

Escrit per 

Diumenge davalla cap a un vespre càlid mentre em dirigeixo al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Són gairebé les set de la tarda i la poesia espera mentre el públic va ocupant lentament les seves butaques. Una llum blava il·lumina l’escenari: el mateix blau que acompanya el traç negre de la imatge que il·lustra el cartell del festival d’aquest any, creada per Ignasi Blanch. La poesia espera. Parlen les autoritats. Laura Borràs esmenta el foll seny de Ramon Llull en paraules de Palau i Fabre, Mercè Conesa reivindica el poder de la paraula davant la violència i el conseller Lluís Puig destaca el paper de la llengua catalana com a “eina de construcció massiva”. Tots ells lamenten la reducció del nombre d’actes enguany arran de la intervenció de la ILC per part del Govern central. La poesia espera. La llum blava acull Maria Arnal i Marcel Bagès i la poesia esclata en la veu d’ella i els dits d’ell. Els versos de Palau i Fabre, atmosfèrics, conquereixen l’aire de la sala i el segueixen altres autors com Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés i Ovidi Montllor. La veu i la guitarra, la Maria i el Marcel -trencadors, potents, reforçats per tot un món d’efectes sonors- esgranen temes propis i cançons de tradició popular d’arreu del territori de la Península que se’ns queden a dins, elèctrics, com un calfred. Jo no canto per la veu, 45 cerebros y un corazón, Ball del vetlatori. La poesia es deixa sentir com un batec. Al meu voltant, una dona d’ulls humits treu a escena un mocador, i la nena petita que saltava a la butaca del davant s’adorm plàcidament. Aquest vespre de diumenge càlid, blau i còsmic necessita un final. Tú que vienes a rondarme, esplèndida, ens acomiada fins a la propera cita. La poesia, ara ja imparable, (ens) espera.

Llegit 174 vegades Darrera modificació el Dilluns, 23 octubre 2017 11:26

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar