header

Dimecres, 18 octubre 2017 08:30

Una tardor a mida, crònica d'Anna Garcia Garay Destacats

Escrit per 

 

Un dia més tard torno a seure davant del mateix escenari. Avui, però, la llum blava no hi és; al seu lloc, una claror de tonalitats ocres –una tardor a mida- espera actors i músics, entre cadires i ombres. Entrades exhaurides. Em crida l’atenció un grup d’adolescents que cerquen els seus seients, alegres: encara hi ha lloc per a la lírica enmig de tanta tecnologia. Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Ramon Madaula ocupen les seves posicions alhora que ho fan els dos violins, la viola i el violoncel del Quartet Sound Boulevard. Sense cap preàmbul, Jordi Bosch recita el primer poema de Màrius Torres i el quartet, tot seguit, enceta el seu repertori. Llavors Emma Vilarasau s’alça com a contrapunt a la profunditat de Jordi Bosch; Vilarasau com un doll d’aigua fresca i clara per posar veu als versos de “Cançó a Mahalta”, dibuixada pel so precís del violí. Ramon Madaula, impecable en el paper de Joan Sales, va intercalant entre els poemes fragments escollits de les cartes que aquest va adreçar a Màrius Torres. Alternança de paraula i música per teixir una bellesa dolçament trista, per crear una atmosfera que ens acosta a Màrius Torres i així entendre el seu lirisme. Purcell, Puccini, Arvo Pärt, Mozart, Beethoven, Janacek, Schubert. El quartet executa cada peça amb una sensibilitat magistral, emmotllant-se suaument al ritme dels tres actors. Poemes sobre la mort propera, cartes des de l’exili. Derrotes i finals que es precipiten i desfermen tota l’emoció que pot contenir una sola nota. Quina forma més bonica d’acabar un dilluns –dia ingrat per antonomàsia-, penso quan s’encenen les llums i, malgrat les males notícies, m’enduc a casa un bocí d’aquesta petita tardor a mida.

Llegit 75 vegades Darrera modificació el Dilluns, 23 octubre 2017 11:11

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar