header

Dimarts, 31 octubre 2017 11:38

Reductes de sentit, crònica d'Anna Garcia Garay

Escrit per 

La llum de dimarts s’escola per l’horitzó d’aquest capvespre mentre arribo a la Biblioteca Marta Pessarrodona. El segon cicle de poesia organitzat per la biblioteca de Mira-sol s’inaugura avui amb dues figures destacades dins del món poètic: Marta Pessarrodona -que juga a casa- i Àlex Susanna. Laura Borràs ens dona la benvinguda i presenta els dos poetes amb un discurs breu i encertat, tal com ens té habituats. Durant la presentació esmenta un article escrit per Àlex Susanna -Mal temps per a la poesia?- on l’autor fa una reflexió sobre la necessitat de justificar la creació poètica. Em quedo amb una frase, que guardo a la butxaca de la memòria. “La poesia és sens dubte l'únic reducte de sentit que ens queda”. Àlex Susanna inicia el recital; Marta Pessarrodona, al seu torn, comenta que la seva intenció és llegir poemes d’un llibre que té enllestit però que no sap si publicarà, i que duu per títol Variacions. Els autors van alternant els seus versos amb una complicitat extraordinària, fruit d’anys d’amistat: el recital esdevé una conversa, un diàleg poètic exquisit entre Susanna i Pessarrodona del qual gaudim intensament aquells que tenim la sort de ser a la sala. Marta Pessarrodona ens confessa que ha començat a escriure un altre llibre, Geografies, del qual també ens regala uns quants poemes. Mentre mentalment assaboreixo els versos de Dits tacats, un dels magnífics poemes que Àlex Susanna ha llegit a l’inici de l’acte, un assistent demana si el pot tornar a recitar i, en acabar, l’autor ens avança que la seva propera antologia durà aquest mateix títol. Marta Pessarrodona acomiada aquest vespre-oasi amb el seu poema Beyond Caravaggio. Final contundent, poesia amb majúscules. “Després de Caravaggio, què?/Després de la poesia, res”. 

Llegit 28 vegades Darrera modificació el Dimarts, 31 octubre 2017 11:41

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar