header

Dijous, 23 novembre 2017 15:17

Una dolça batalla, crònica d'Anna Garcia Garay

Publicat per 

Migdia de diumenge. L’espai del Cafè del Teatre-Auditori esdevé l’escenari d’una dolça batalla. La paraula i un piano com a úniques armes; Pere Rovira i la seva filla Emília com a artífexs d’aquest espectacle emocionant que és Contra la mort. Laura Borràs, càlida i impecable, presenta l’acte. Ens confessa que Pere Rovira fa setanta anys, i nosaltres ens sentim privilegiats de poder acompanyar l’escriptor en aquest diumenge d’aniversari. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes esmenta la peculiar relació que es crea entre la poesia i la música quan ambdós elements es combinen entre si: un poema musicat és una redundància, però coincidim amb ella que és una meravellosa repetició. Tot seguit Pere i Emília Rovira dediquen el concert als presos polítics i al govern que es troba a l’exili. Sonen les primeres notes: la màgia es desferma. Els magnífics versos de Pere Rovira es complementen a la perfecció amb la rialla d’aigua del piano de l’Emília. Sublim, acompanya el seu pare i fa volar les paraules amb la seva música i la seva veu de cristall. Poemes d’amor i de mort que se’ns queden a dins i que fan aflorar alguna llàgrima que s’aventura a caure. “Vols que et guardi el secret, i no sé com,/perquè tot el que escric diu el teu nom”. “He après a no evocar-te en el cadàver/i sé com venir aquí contra la mort”. Pere Rovira recita París amb tu, i seguidament l’Emília ens ofereix una bellíssima versió de La vie en rose. Se’ns enrialla el cor i aplaudim llargament. Com a regal, País Petit d’en Lluís Llach, interpretada per l’Emília, i un darrer poema d’en Pere que, combatiu, tanca l’espectacle. Amb l’emoció encara bategant a les mans, surto del Teatre-Auditori. La tarda s’insinua i diumenge davalla; al cor, però, m’enduc tot de versos, música i victòries.  

Llegit 109 vegades

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar